La importància dels boscos urbans per la salut de la ciutadania

Per què és important renaturalitzar un municipi com Viladecans? Tant els boscos urbans (àrees caracteritzades per una alta densitat d’arbres, com parcs arbrats o bosquets dins del teixit urbà), com els espais naturals urbans (d’entorns amb presència d’elements naturals com vegetació espontània, cursos d’aigua, horts urbans o zones costaneres) beneficien la salut i benestar de la ciutadania, i fomenten la biodiversitat i la resiliència de les ciutats.

L’evidència científica és creixent i cada vegada més clara en demostrar que tenir espais verds prop del lloc de residència i aporten múltiples beneficis per a la salut mental, així com la salut autopercebuda (com les persones valorem el nostre propi estat de salut).

En el marc del projecte Viladecans Viu Verd, coordinat per l’Ajuntament de Viladecans i subvencionat per la Fundación Biodiversidad a través dels fons Next Generation EU, es recuperaran espais verds i es rehabilitarà l’entorn del torrent de Can Preses, convertint-lo en un corredor verd essencial per la ciutat i, així mateix, es renaturalitzaran i crearan nous espais verds, com la plantació d’arbres en parcs, jardins i vora l’autopista C-32.

Per què tenir espais naturals i boscos urbans beneficia la salut de la ciutadania?

Els espais naturals boscos urbans ajuden a millorar la qualitat de l’aire en filtrar, absorbir i degradar contaminants (gasos i partícules). Les fulles i escorces atrapen aquestes substàncies reduir la seva concentració a l’aire que respirem, factor clau per prevenir per exemple malalties cardiovasculars i respiratòries. A més, mitjançant la fotosíntesi, les plantes capten diòxid de carboni (CO₂) i alliberen oxigen, millorant la composició de l’aire.

També contribueixen de manera significativa a regular la temperatura a les ciutats, un aspecte clau davant l’increment de les onades de calor provocades pel canvi climàtic. Els arbres i la vegetació proporcionen ombra directa, que redueix la temperatura superficial dels carrers i espais públics. A més, a través del procés de transpiració, les plantes alliberen vapor d’aigua a l’aire, cosa que afavoreix un efecte de refrigeració natural. Aquest conjunt de processos ajuda a mitigar l’efecte “illa de calor urbana”, que es produeix quan les superfícies dures com asfalt i formigó acumulen i irradien calor. Com a resultat, les zones amb més cobertura verda poden arribar a tenir temperatures entre 2 i 5 °C més baixes que les zones densament urbanitzades, millorant el confort tèrmic i actuant com a infraestructura natural d’adaptació climàtica. Els espais verds ajuden també a reduir la contaminació acústica actuant com a barreres naturals que absorbeixen i bloquegen el soroll del trànsit i altres fonts urbanes. Els arbres i arbustos densos redueixen la percepció sonora millorant el descans, la concentració i la salut mental. També s’ha demostrat com viure a prop d’espais verds promou fer més activitat física, com passejar, córrer o jugar, reduint els nivells de sedentarisme i aportant beneficis per la nostra salut.

Els espais verds i boscos urbans fomenten la biodiversitat, oferint hàbitats essencials per a moltes espècies animals, com insectes pol·linitzadors i aus. Aquesta riquesa natural millora la qualitat ambiental i afavoreix entorns més vius, agradables i saludables. La presència de natura diversa no només beneficia el medi ambient, sinó que també promou el benestar emocional, la connexió amb la natura i la salut mental de les persones.

El contacte amb la natura redueix l’estrès, l’ansietat i la depressió, i millora l’estat d’ànim. Diferents estudis han demostrat que passar estones a prop d’espais verds com els boscos urbans ajuden a reduir l’estrès, l’ansietat i la pressió arterial, entre altres. En aquesta línia, diversos estudis d’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han trobat una associació entre la quantitat i accés a l’espai verd i una millora de la salut mental i menys consum de medicaments relacionats. Aquesta associació s’explica per tenir una menor exposició a la contaminació de l’aire i soroll. A més de proporcionar beneficis ambientals, els espais verds i boscos urbans són clau per fomentar les relacions socials i la cohesió comunitària. Aquests entorns ofereixen oportunitats de trobada, interacció i convivència entre veïns, afavorint un sentiment de pertinença al barri, especialment quan són accessibles, segurs i ben cuidats. La cohesió social que es genera en aquests espais ajuda a reduir l’aïllament, enfortir el suport mutu i contribueix de manera significativa al benestar emocional i la salut col·lectiva.

Quines persones es beneficien de tenir espais verds urbans?

Els espais verds i boscos urbans beneficien tota la població, però són especialment importants per a col·lectius vulnerables. Els espais naturals afavoreixen el joc actiu, la socialització i el desenvolupament cognitiu i emocional en infants i adolescents. En un treball de revisió d’estudis científics es va veure una associació positiva entre l’exposició a espais verds i la salut mental en nens i nenes, adolescents i joves adults/adultes, incloent-hi una disminució de problemes d’hiperactivitat i manca d’atenció. A més, els més petits es beneficien especialment dels espais verds, ja que els permeten explorar l’entorn, jugar, córrer i grimpar en espais segurs, afavorint el desenvolupament de la psicomotricitat, la independència i l’autoconfiança. Els espais verds urbans són ideals per al joc lliure, creatiu i actiu, una activitat fonamental per al desenvolupament físic, emocional i social dels més petits. Aquests entorns naturals ofereixen estímuls que fomenten la curiositat, la imaginació i l’exploració, milloren la motricitat, la concentració, la regulació emocional i les habilitats socials, a diferència dels espais artificials o massa estructurats. Són espais clau per al creixement saludable dels nens i nenes a la ciutat. A més els espais naturals estimulan el sistema immunitari dels infants mitjançant l’exposició a una major diversitat microbiana, cosa que ajuda a regular les respostes inflamatòries.

Un altre col·lectiu que pot obtenir grans beneficis dels espais verds de qualitat i propers són les persones grans, que sovint, a causa d’una mobilitat més reduïda, passen més temps en entorns propers. La disponibilitat d’aquests espais pot fomentar la mobilitat activa diària, afavorir la interacció social i contribuir al manteniment de la salut física, mental i social. D’altra banda, els espais verds també ofereixen entorns segurs i tranquils per a persones amb malalties cròniques o amb discapacitat, facilitant l’activitat física suau que pot ajudar a controlar la hipertensió, la diabetis o problemes respiratoris. Quan aquests entorns són accessibles i adaptats, promouen la inclusió, la participació activa i milloren la qualitat de vida d’aquests col·lectius.

Un estudi recent liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va es va veure que l’exposició a les zones verdes urbanes poden beneficiar especialment les dones quant a salut mental, tot i que elles utilitzen aquests espais amb menys freqüència per motius relacionats principalment amb la seguretat.

Boscos urbans i salut planetària

Els boscos urbans no només són claus per a la salut de les persones, sinó que també tenen un paper clau per al desenvolupament de la vida i la salut planetària, que és arribar a aconseguir el nivell màxim de salut, benestar i equitat possible respectant els límits dels sistemes naturals de la Terra. Primerament, els boscos contribueixen a la regulació del clima en l’àmbit mundial i són fonamentals en l’absorció del CO₂ atmosfèric. Així, els boscos urbans ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic i a regular la temperatura de les zones urbanes. D’altra banda, els boscos urbans també són decisius en la conservació de la biodiversitat global. Davant la davallada de les poblacions salvatges de fauna i la degradació de molts ecosistemes, els boscos urbans constitueixen un refugi per a la biodiversitat. En aquest sentit, ben planejats, també contribueixen a la connexió entre diferents hàbitats limítrofs. Els boscos urbans i periurbans (aquells que estan al voltant de la ciutat) també són essencials per tal de regular el cicle de l’aigua (emmagatzemant i reduint la força de les riuades) així com prevenint l’erosió dels sòls a través de la seva fixació.

Així doncs, la conservació, creació i disseny de boscos urbans i periubans pot aportar múltiples beneficis tant als municipis com a la salut global; contribuint simultàniament a la salut humana, l’eficiència energètica i a la restauració i conservació dels ecosistemes, aspectes interdependents del que coneixem com a salut planetària.

Més informació

Espacios verdes: un recurso para la salud mental
https://www.isglobal.org/ca/healthisglobal/-/custom-blog-portlet/espacios-verdes-un-recurso-para-la-salud-mental

L’exposició al verd urbà té efectes desiguals en la salut mental d’homes i dones
https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-noticia/l-exposicio-al-verd-urba-te-efectes-desiguals-en-la-salut-mental-d-homes-i-dones-1345829508832.html

Boscos urbans: beneficis, barreres i solucions sostenibles
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-031-67837-0_23

* * *

Xerrada: Boscos urbans, benestar i salut planetària, pel Dr. Albert Bach, investigador postdoctoral d’ISGlobal i CREAF. Coordina el projecte BioWater, on estudia com el disseny dels espais urbans pot afectar el benestar de la ciutadania. La seva recerca se centra en les interaccions entre la biodiversitat i la salut humana. A la xerrada es parlarà de com els boscos urbans beneficien el benestar físic i mental de la ciutadania, així com del seu paper en la salut planetària. Ponència presencial el proper 13 de maig de 18:30h a 19:30h a Ciència Lab (Pl. Constitució, 7 – Viladecans) amb la col·laboració de Viladecans Viu Verd.

https://www.viladecans.cat/ca/science-talk-boscos-urbans

Resum del post:

La importància dels boscos urbans per la salut de la ciutadania

El projecte Viladecans Viu Verd, coordinat per l’Ajuntament de Viladecans i subvencionat per la Fundación Biodiversidad (Next Generation EU), aposta per renaturalitzar la ciutat recuperant espais verds i creant nous boscos urbans, amb l’objectiu de millorar la salut física, mental i social de la ciutadania. Diversos estudis científics mostren com viure a prop d’espais verds redueix l’estrès, l’ansietat, la pressió arterial i el risc de depressió, a més de fomentar l’activitat física, la interacció social i la percepció de benestar.

Els entorns naturals a les ciutats com boscos urbans i espais verds ofereixen nombrosos beneficis per a la salut física i mental de la ciutadania, com la millora de la qualitat de l’aire, la regulació de la temperatura urbana, la reducció del soroll i la promoció de l’activitat física. També afavoreixen la cohesió social i la salut emocional, i són especialment beneficiosos per a infants, persones grans i col·lectius vulnerables. Projectes com Viladecans Viu Verd exemplifiquen com aquests espais poden integrar-se dins del teixit urbà per millorar la qualitat de vida. Els beneficis d’aquests espais són especialment importants per a infants, joves, dones i persones grans, afavorint el joc, el desenvolupament, la mobilitat activa i la socialització.

A més de l’impacte local, els boscos urbans contribueixen també a la salut planetària. Ajuden a mitigar el canvi climàtic absorbint CO₂, mantenen la biodiversitat oferint hàbitats per a diverses espècies i regulen el cicle de l’aigua i l’erosió del sòl. Dissenyar i conservar aquests espais de manera estratègica no només enforteix la resiliència ambiental de les ciutats, sinó que també actua com a infraestructura essencial per garantir un futur sostenible i saludable per a tothom.

Post escrit per: Dra. Mònica Ubalde, investigadora ISGlobal, Dr. Albert Bach, investigador postdoctoral ISGlobal, i Raül Toran, responsable de divulgació científica d’ISGlobal