Laura Duró, Raül Toran, Celia Santos, Pamela Blanche, Inés Valls i Mònica Ubalde
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

La María, veïna de Viladecans de 46 anys, fa temps que es pregunta com influeixen els espais verds que visita diàriament en la seva salut i en la de la seva comunitat. Quan es va assabentar que es buscaven persones voluntàries per formar part del Laboratori Ciutadà de Salut Urbana (Lab CSU), no ho va dubtar: s’hi va apuntar amb ganes d’entendre, amb dades a la mà, quin paper juga la natura en la vida urbana, i en la salut i el benestar de la ciutadania.

Diagnòstic participatiu: què valorem del verd?

La primera fase del Lab CSU va consistir en un diagnòstic col·lectiu al qual es van sumar més de 300 persones de Viladecans. L’objectiu? Entendre què valoren els veïns i veïnes dels seus espais verds i com perceben el seu impacte en la salut i el benestar. La majoria va coincidir que el benestar emocional és el benefici més important. Conceptes com la reducció de l’estrès, la tranquil·litat o la salut mental des de la infància fins a la vellesa van aparèixer de forma recurrent, especialment entre les dones. També es van identificar diferències segons el gènere i l’edat a l’hora d’assenyalar qui es veu més afectat per la manca de natura urbana: les dones van assenyalar majoritàriament la infància, mentre que els homes van destacar les persones grans.

La regla 3-30-300, es compleix a Viladecans?

Un dels temes abordats durant el diagnòstic va ser si a Viladecans es compleix la coneguda regla 3-30-300: veiem almenys 3 arbres des de casa?, vivim en barris amb un 30% de cobertura vegetal?, tenim un parc a menys de 300 metres?

La María, per exemple, veu arbres des de la seva finestra i té un parc a prop. Però les dades recollides durant el diagnòstic col·lectiu mostren que més de la meitat de les persones enquestades no compleixen els tres criteris. Comptar amb una cobertura verda d’almenys un 30% va ser l’aspecte menys assolit. Aquest dèficit s’aguditza en dones d’entre 30 i 50 anys, una franja d’edat en què coincideixen una major càrrega en les tasques de cures i la necessitat d’espais de respir i restauració.

Què volem mesurar per saber si un parc millora la nostra salut?

A partir d’aquest diagnòstic, la María i la resta de persones voluntàries van participar en diverses sessions de cocreació per definir què volien investigar: quins elements de l’entorn urbà volien mesurar abans i després de la transformació verda dels seus barris?

D’aquestes sessions en van sorgir les principals preguntes d’investigació i es van definir les variables clau: qualitat de l’aire, soroll ambiental, temperatura, així com l’ús i la percepció dels espais verds. Aquestes decisions van marcar el rumb de la següent fase del Lab CSU.

Recollida de dades prèvia a la renaturalització: sensors i passejades amb propòsit

Amb les preguntes clares i les eines preparades, es va dur a terme la recollida de dades abans que s’implementessin les intervencions de renaturalització. La María i altres persones voluntàries van recórrer els parcs amb sensors de contaminació, mesuradors de temperatura i soroll, qüestionaris i càmeres tèrmiques.

Al Parc de la Marina, per exemple, van observar que la majoria de les persones usuàries eren dones. Moltes van afirmar sentir-se segures en l’espai i preferir passejar-hi davant d’altres rutes, per com les feia sentir. Al Parc de la Pau, en canvi, predominaven els homes com a usuaris més freqüents, i es valorava positivament la possibilitat de fer activitat física i la sensació de relaxació que proporciona l’entorn.

Aquesta recollida de dades va permetre establir una línia de base per poder comparar amb les dades que es recolliran després de la renaturalització i poder avaluar així el seu impacte, és a dir, mesurar si ha generat canvis en els indicadors estudiats.

Innovació social i pròxims passos

Després de compartir els primers resultats amb la ciutadania en una sessió oberta, el Lab CSU va continuar amb activitats d’innovació social per aprofundir en els aprenentatges, fer propostes per continuar generant impacte en la comunitat i ampliar l’abast del projecte. Es va desenvolupar el prototipat d’una proposta creativa per millorar la salut urbana mitjançant el verd urbà: la creació de micro-oasis en espais residuals de Viladecans (p. ex. solars abandonats, mitjanes de carrers, racons oblidats).

Pròximament, la María tornarà a sortir amb el seu sensor, aquesta vegada per recollir les dades post-renaturalització. Ha millorat el confort tèrmic? Ha contribuït a una millor qualitat de l’aire? S’utilitzen més els parcs? Ha canviat el perfil de qui els utilitza amb més freqüència? Ha millorat la percepció d’aquests espais? Se sent millor la ciutadania en ells?

Les noves mesures, previstes per a finals de setembre i principis d’octubre, permetran valorar si les transformacions verdes han tingut un impacte tangible en la salut i el benestar de la ciutadania de Viladecans veïna i/o usuària dels espais transformats.

El Lab CSU és una iniciativa impulsada per ISGlobal i LICHEN Innovació Social, en el marc del projecte Viladecans Viu Verd, coordinat per l’Ajuntament de Viladecans i subvencionat per la Fundació Biodiversitat (Next Generation EU).

RESUM

Procés participatiu a Viladecans sobre espais verds i salut

 

Laura Duró, Raül Toran, Celia Santos, Pamela Blanche, Inés Valls i Mònica Ubalde
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

María, veïna de Viladecans, participa com a voluntària en el Laboratori Ciutadà de Salut Urbana (Lab CSU) amb l’objectiu d’entendre com la transformació d’espais verds influeixen en la salut i benestar. El projecte va començar amb un diagnòstic participatiu en el qual més de 300 persones van expressar que el principal benefici de les àrees verdes és el benestar emocional, especialment dones. També es va explorar la la regla 3-30-300, detectant que més de la meitat de les persones no compleixen els tres criteris, sobretot referent a la cobertura vegetal.

A partir del diagnòstic, es van definir col·lectivament quins indicadors mesurar per a avaluar l’impacte de la renaturalització urbana (com a qualitat de l’aire, soroll o temperatura, ús i percepcions dels espais). Per a això va realitzar una recollida de dades prèvia a les intervencions. Els parcs analitzats (Parc de la Marina i Parc de la Pau) van mostrar patrons d’ús diferenciats per gènere. En general, es van valorar positivament en termes de seguretat i benestar.

Després de la sessió de devolució dels primers resultats, es van dur a terme activitats d’innovació social en les quals es va desenvolupar el prototipatge d’una proposta creativa per a millorar la salut urbana mitjançant el verd urbà. Pròximament, es realitzarà una segona ronda de mesuraments per a avaluar l’impacte de la renaturalització. El projecte és impulsat per ISGlobal i LICHEN en el marc del programa Viladecans Viu Verd.

Converteix-te en científic/a!